Funcions cognitives de l'INTJ

La intuïció introvertida ens atorga el do de la intuïció. El món de l'inconscient és el seu lloc de treball. És una funció de pensament projectat al futur que intuïtivament ho sap tot sense esforçar-se gaire. Ens permet experimentar l'emoció imprevisible dels moments "eureka" a través del nostre processament inconscient. La intuïció introvertida també ens permet veure més enllà del que es veu. Segueix a través d'un patró abstracte de com funciona el món i busca constantment resposta als perquès de la vida.

La funció cognitiva dominant és la base del nostre ego i consciència. També anomenada "heroi o heroïna", la funció dominant és el nostre procés mental més natural i preferit i la manera principal d'interactuar amb el món.

La intuïció introvertida (Ni) en la posició dominant atorga als INTJ el do de la intuïció. Els permet discernir els factors subjacents en cada situació. Els INTJ confien en la seva intuïció que els ajuda a predir possibles resultats i a portar a terme nous patrons. La seva previsió els permet establir objectius a llarg termini de manera efectiva i traçar maneres d'assolir-los. Els INTJ se centren a veure el potencial més que només allò que es veu a simple vista.

El pensament extravertit ens atorga el do de l'eficiència. Utilitza el nostre raonament analític i l'objectivitat. El pensament extravertit es forja en la supremacia dels sistemes externs, el coneixement i l'ordre. El pensament extravertit s'adhereix als fets més que a les emocions fugaces. No troba el temps per fer petar la xerrada i se centra en qüestions purament importants. Potencia la nostra passió i entusiasme pel discurs informatiu per ampliar els nostres horitzons de saviesa i coneixement.

La funció cognitiva auxiliar, coneguda com a 'Mare' o 'Pare', ajuda a guiar la funció dominant en la percepció del món i és la que fem servir per consolar els altres.

El pensament extravertit (Te) en la posició auxiliar equilibra el Ni dominant amb el do de l'eficiència. A través d'aquesta funció, els INTJ es mantenen actius i decisius enmig de la seva naturalesa introspectiva. Anhelen buscar maneres de millorar i fer-se més eficients respecte les seves actuacions anteriors. El Te organitza els seus pensaments, accions i decisions basades en la lògica, el coneixement i la racionalitat per materialitzar la seva manera de veure les coses. Els INTJ també utilitzen el seu Te per consolar els altres ajudant-los a esbrinar els seus problemes i proporcionant solucions racionals.

El sentiment introvertit ens atorga el do del sentiment. Navega pels racons més profunds dels nostres pensaments i emocions. El sentiment introvertit flueix pels nostres valors i busca un sentit profund de la vida. Ens permet mantenir-nos dins de les nostres barreres i la nostra identitat davant de la pressió externa. Aquesta funció cognitiva intensa sent el dolor dels altres i li agrada ser el cavaller que salva els qui ho necessiten.

La funció cognitiva terciària és la que ens agrada utilitzar per relaxar-nos, calmar-nos i treure la pressió de les nostres funcions dominants i auxiliars que fem servir sovint. Coneguda com "El nen o l'alleujament", ens ajuda a fer un descans de la nostra vida i a jugar com si fóssim infants. És la funció que fem servir quan ens sentim naturals i acceptats.

El sentiment introvertit (Fi) en la posició terciària reconforta el Ni dominant i el Te auxiliar amb el do de sentir. Els INTJ utilitzen Fi per dedicar-se a activitats que s'alineen amb els seus valors i refresquen la seva ànima. Agraeixen fer un descans del seu pensament intuïtiu per llegir novel·les, escriure un diari o fins i tot participar en programes de divulgació social. Els INTJ admiren les persones que fan servir Fi d'una manera saludable perquè tenen saviesa, integritat i compassió. Se senten com a casa en companyia d'aquells que realment escolten i cuiden.

L'observació extravertida ens atorga el do dels sentits. La realitat tangible és el seu camp de batalla per defecte. L'observació extravertida conquereix la vida a través d'experiències sensorials, millorant els seus sentits i moviments corporals. Ens permet adherir-nos als estímuls del món físic. L'observació extravertida engega el coratge per aprofitar els moments mentre duren. Ens fa actuar de manera espontània, en lloc d'esperar a veure què passa.

La funció cognitiva inferior és la funció més feble i profunda del nostre ego i consciència. Amaguem aquesta part de nosaltres mateixos, avergonyits de la nostra incapacitat per gestionar-la amb eficàcia. A mesura que envellim i madurem, abracem i desenvolupem la nostra funció inferior, i ens proporciona una gran satisfacció arribar al cim del nostre creixement personal i el final del viatge de la nostra pròpia aventura.

L'observació extravertida (Se) a la funció inferior ocupa l'espai més petit de la ment dels INTJ. Estar en sintonia amb el seu cos, els seus sentits i l'experiència física és tot un repte per a ells. És possible que es perdin detalls i experiències mentre viuen dins dels seus caps. Els INTJ poden sentir-se incomplets quan fan servir aquesta funció similar al "carpe diem". Sovint el Se els fa sentir ineficaços i inferiors davant d'aquells que l'utilitzen com a funció dominant.

La intuïció extravertida ens atorga el do de la imaginació. Potencia la nostra visió de la vida i ens allibera de les nostres creences limitants i de les barreres que ens posem a nosaltres mateixos. Utilitza patrons i tendències per connectar amb la realitat tangible. La intuïció extravertida és sensible a la impressió i l'ambient, més que als detalls específics. Aquesta funció es desenvolupa aventurant-se en els misteris del món. Ens porta a fluir intuïtivament a través del corrent d'anticipació sobre allò que encara no s'ha descobert.

La funció d'oposició, també coneguda com la "Nèmesi", manifesta els nostres dubtes i paranoies i actua en oposició a la nostra funció dominant, qüestionant la manera com veu el món.

La intuïció extravertida (Ne) en la posició de l'ombra oposada pot molestar la ment dels INTJ, ja que contradiu el seu Ni dominant. Explora diverses perspectives i punts de vista sense restriccions mitjançant el do de la imaginació. Infereix dubtes i paranoia ja que pot semblar difícil i innecessari assolir la seva visió única. Ne frustra i provoca que els INTJ es demanin si són els únics que veuen les coses des d'aquest punt de vista. Quan fan servir aquesta funció, poden tenir pensaments molt estranys com: "Què passarà si ballo en públic tot sol?", "com reaccionarà la meva cita si em taco tota la cara amb la sopa?" o "com reaccionarà aquesta persona si de sobte comparteixo el meu secret més fosc?". També poden veure les persones que utilitzen Ne com a oposades i distretes.

El pensament introvertit ens atorga el do de la lògica. Està formada per una interrelació de coneixements i patrons. El pensament introvertit conquereix la vida a través d'un marc intern construït per experiències pròpies. Ens porta a enllaçar lògicament tot el que vivim. El pensament introvertit es desenvolupa en la resolució racional de problemes. No hi ha lloc per a l'ambigüitat, ja que persegueix constantment l'aprenentatge i el creixement. Ens permet comprendre com funcionen les coses, des del més simple fins a les complexitats més profundes.

La funció crítica ens critica i menysprea a nosaltres mateixos o als altres i no té cap problema a humiliar i ridiculitzar per tal d'aconseguir el control.

El pensament introvertit (Ti) en la posició crítica ataca l'ego llançant insults i decepcions. Critica els INTJ per no mantenir-se al dia amb els marcs lògics i els fa sentir febles. El pensament introvertit tendeix a avergonyir-se per no complir les seves pròpies expectatives competitives. Menysprea els INTJ per perdre's en mapes mentals que afecten negativament els resultats. Quan experimenten la funció de pensament introvertit, poden dir-se coses a si mateixos com "com has perdut un principi tan important?", "podries gestionar aquesta situació de manera més lògica!" o "com has pogut estar tan cec amb el quadre general que tenies al davant?". També poden projectar i menysprear aquells que utilitzen Ti, pensant que s'han quedat sense voluntat per materialitzar la seva visió tan àmplia.

El sentiment extravertit ens atorga el do de l'empatia. Defensa el bé més que centrar-se en els desitjos individuals. Té un fort sentit d'integritat i ètica. A través d'aquesta funció ens posem en sintonia instintivament amb els valors morals i culturals per mantenir la pau i l'harmonia. El sentiment extravertit ens permet sentir pels altres encara que no ens trobem a la mateixa situació. Ens motiva a mantenir i nodrir les nostres connexions i relacions socials.

La funció tramposa és astuta, maliciosa i enganyosa, manipulant i atrapant la gent a les nostres trampes.

El sentiment extravertit (Fe) en la posició d'ombra del trampós irrita els INTJ amb el do de l'empatia. Fe pot ser aclaparador per a aquestes personalitats, que acostumen a harmonitzar la lògica i la intuïció, ja que tenen dificultats per centrar-se en les emocions i els sentiments dels altres. Els INTJ sovint fan bromes amb sarcasme, ja que se senten incòmodes i desconnectats d'aquesta funció. Les persones que utilitzen Fe poden semblar poc autèntiques i sospitoses respecte a les seves intencions de debò.

L'observació introvertida ens atorga el do del detall. Recorda els detalls del passat per obtenir saviesa mentre viu el present. Recordem i revisitem els records i la informació adquirida mitjançant aquesta funció. Emmagatzema constantment dades sensorials per equilibrar els nostres punts de vista i les opinions actuals. L'observació introvertida ens ensenya a donar crèdit a fets provats i experiències, en lloc de als instints. Ens ajuda a evitar cometre els mateixos errors dues vegades.

La funció del dimoni és la nostra funció menys desenvolupada, profundament inconscient i allunyada del nostre ego. La nostra relació amb aquesta funció és tan tensa que tenim dificultats per relacionar-nos amb ella i sovint demonitzem les persones que la fan servir com a funció dominant.

L'observació introvertida (Si) a l'ombra del dimoni és la funció menys desenvolupada dels INTJ. Mentre lluiten per recordar detalls específics de les seves experiències físiques, acaben utilitzant aquesta funció d'una manera desestabilitzadora. En comptes d'això, fan servir Si per reproduir els pitjors moments de les seves vides per castigar i torturar el seu interior. A mesura que aprofiten aquesta funció, aquestes personalitats poden tornar-se hipersensibles amb el dolor corporal i quedar-se aclaparades, ja que normalment descuiden aquestes sensacions físiques. Els INTJ sovint responen als seus oponents explicant els seus fracassos en detall. Acostumen a projectar les frustracions del seu Si a aquells que l'utilitzen i els consideren destructius per al seu creixement.