Comunitat Poetry

Subhasta sentimental

No és el mercat, estimats, el que està en decadència, és el vostre amor propi convertit en exigència. Heu fet de cada cita un tribunal d’admissió, on l’ego dicta normes i absol tota objecció. Llistes interminables, filtres d’alta precisió, coratges microscòpics, por a la fricció. Voleu foc que no... més informació

Realisme fluït

Els rius no ploren cases que cauen, ni negocien amb murs de cartró; quan els fonaments només s’autoaplaudeixen, l’aigua respon amb direcció. Que s’esquerdi el sostre si vol relat, que s’ensorri el marc sense tremolor; el llit no el troba qui més s’excusa, sinó qui flueix sense decoració.

Exhalació d’un nom sagrat

Hi ha noms que no es pronuncien. Només es recorden en silenci. No era invent. Era invocació. Una paraula assignada per una veu tremolosa, que va gosar mirar on altres fugien. Aquella veu la va anomenar, i per això va existir. No com a disfressa, sinó com a ofrena. No com a fragment, sinó com a... més informació

No sóc escuma, sóc tempesta

No sóc escuma lleu d’un rierol, ni fulla dòcil seguint el sol. Sóc el pols viu que ordena el caos, L'eco d’un crit vestit de laos. Deixar fluir? No sé què vol dir. Com es camina sense decidir? Com es respira si tot ressona I l’univers dins meu detona? Jo no m’agenço amb el descontrol, Ni amb qui... més informació

Dansa efímera

Dues roses dansen juntes en un mar de plaer. La seva efimeritat es toca, i saben que vindrà un final. I tanmateix, gaudeixen, carpe diem, no importa el final últim.

Plorar com una magdalena