Què és més important per a tu: estabilitat o emoció?

La millor companyia

Sempre em diverteix escoltar la gent parlant del món de les cites.
Uns diuen que la gent s’ha tornat dolenta.
Altres que cal aprendre a jugar millor.
Curiós.
Quan un entorn obliga a decidir en segons, és perfectament natural que triomfi el que es veu en segons.
Carisma. Seguretat. Presència.
La profunditat, en canvi, necessita temps.
I el temps, estimat públic… és precisament el que aquests entorns eliminen amb tanta eficiència.
Per això molts interpreten el fenomen com una qüestió moral.
Però no ho és.
És simplement dinàmica sistèmica.
Els humans no han canviat gaire.
Només s’adapten amb admirable rapidesa a les regles del lloc on es troben.
I els sistemes socials, ja ho saben…
acostumen a produir exactament allò que incentiven.
Amb un somriure.

Cites

No, no, el mercat de les cites no està trencat.
El mercat sou vosaltres.
Heu convertit l’amor en una subhasta on tothom es creu obra mestra i ningú vol pagar el preu d’existir al costat d’un altre ésser imperfecte.
Llistes de requisits més llargues que una hipoteca.
Filtres emocionals més estrictes que un aeroport internacional.
I una al·lèrgia gairebé mèdica a la mínima incomoditat.
Voleu algú que us aporti tot…
sense haver d’aportar res que no sigui el vostre ego polit i una bio ben redactada.
Oh, i el meu moment preferit…
Quan dues persones idènticament centrades en si mateixes es troben…
i es pregunten per què no hi ha espurna.
Estimats…
dos pols iguals no s’atrauen.
Es repel·leixen.
Però si us plau, continueu culpant “el mercat”.
És molt més còmode que revisar el mirall.

La culpa no és del mercat

psychology

Sis humans que no són error: són patró.
L’insult amb rialla.
El jutge sense mirall.
El “vull el millor” que competeix amb tu.
La boca que promet i els actes que fugen.
La “preocupació” que inocula dubte.
El sabotador amb excusa eterna.
Si el reconeixes, no és paranoia: és memòria

Sis patrons a evitar

history

Fer caure una dictadura? Magnífic. L’audiència sempre celebra la caiguda del tirà.
El problema comença quan, en nom de la justícia, s’instaura la llei del més fort. La humanitat ja ha vist aquesta obra abans. El final mai no és elegant.

Deja vú

poetry

Els rius no ploren cases que cauen,
ni negocien amb murs de cartró;
quan els fonaments només s’autoaplaudeixen,
l’aigua respon amb direcció.

Que s’esquerdi el sostre si vol relat,
que s’ensorri el marc sense tremolor;
el llit no el troba qui més s’excusa,
sinó qui flueix sense decoració.

Realisme fluït

La hiper-musculació masculina venuda com a seducció és, sovint, pura homoerotització competitiva.
Homes mirant homes.
Homes validant homes.
I després preguntant-se per què no funciona amb les dones. Spoiler: les dones no són al jurat.

Spoilers

philosophy

Miau

Extirpa de la teva vida: 
- amistats que et drenen i ho anomenen caràcter
- viure al passat com si fos identitat
- estrès que no aporta res
- el “sí” automàtic per agradar - excuses amb bona retòrica 
- el “jo sóc així” com a dogma. 
No és autoajuda. És higiene existencial.

Higiene existencial

No és el mercat, estimats, el que està en decadència,
és el vostre amor propi convertit en exigència.
Heu fet de cada cita un tribunal d’admissió,
on l’ego dicta normes i absol tota objecció.
Llistes interminables, filtres d’alta precisió,
coratges microscòpics, por a la fricció.
Voleu foc que no cremi, passió sense ferida,
un cos que us completi però no alteri la vida.
Demaneu transparència però amb passat editat,
vulnerabilitat bella, trauma ja superat.
Profunditat intensa, però sense cap pes,
que l’altre us sostingui… sense exigir res.
I quan dues estàtues, perfectes i iguals,
es miren fixament des de pedestals,
es queixen del sistema, del temps, del senyal…
Però dos pols idèntics, per llei natural,
no creen cap òrbita. Generen rebuig frontal.
No és el mercat. No és el destí fatal.
És la por disfressada de criteri racional.
Quan estigueu disposats a perdre una mica d’altura,
potser descobrireu que l’amor no és estructura,
sinó risc compartit, esquerdes en harmonia…
no una subhasta eterna de pura fantasia.

Subhasta sentimental

learning

Que en penseu del canvi climàtic i dels Cheimtrails? Fake o no?

design

¿LES GUSTA?

Educadors en vaga.
Els que ensenyen a llegir el món.
Els que sostenen generacions senceres amb guix, paciència i vocació.

I encara hi ha qui pregunta “per què protesten”.

Cada any: nou currículum.
Nou protocol.
Nova plataforma.
Nova rúbrica.
Nova manera d’avaluar el que sempre han fet: educar.

La pedagogia canvia.
La burocràcia es multiplica.

Sento admiració profunda.
Jo seria incapaç d’educar menors cada dia.
Incapaç de sostenir 25 mirades simultànies mentre m’exigeixen informes, actes, evidències, indicadors, memòries i justificacions.

Els demanen vocació.
Els paguen amb paperassa.

Menys sou.
Més feina.
Més responsabilitat emocional.
Més exigència social.

I ara la gran oferta:
100 € més al mes.

Cent.
Euros.

Als mossos: +4.000 € l’any.

Curiós com l’Estat sempre troba diners per tenir la força contenta.
Ja ho feia l’Imperi Romà: pa, circ… i legions ben pagades.

Als qui eduquen?
Heroisme retòric.
Medalletes morals.
I un Excel per triplicat abans de divendres.

Després ens preguntem per què el talent marxa.
Per què ningú vol ser docent.
Per què tot trontolla.

Potser perquè estem premiant la por més que el pensament.

Si debilites els qui formen consciència,
reforces els qui gestionen l’ordre.

No és casualitat.
És arquitectura política.

Respecte absolut als docents en vaga.
Sense ells no hi ha futur.
Només hi ha disciplina.

Vaga educativa

Imatge meva en negre i blanc sense cap retoc d’alguna IA

lifeadvice

Al llarg de la vida no tot ha estat de color rosa, també amago ombres entre l’aparença de bona noia.

Llums i ombres

travel

Em podeu donar idees per sortir un cap de setmana? Ciutats que us hagin agradat ja sigui internacional o nivell nacional, gràcies ✨✨✨☺️

ESCAPADA CAP DE SETMANA

Lulu

Som-hi

Algu que li interessi anar a veure algun ralli?

Buscant gent per sortir a fer rutes o vies ferradas per la muntanya

Natura

Escriure sempre enriqueix. Cercar informació sobre el front oriental durant la Segona Guerra Mundial m'ha permet descobrir moltes coses interessants. Normalment només tenim la visió de Hollywood, però hi ha moltes més pel·lícules com Stalingrado (1993  dirigida per Joseph Vilsmaier),

Stalingrad permet seguir la vida quotidiana dels soldats rasos alemanys al front. Els combats hi són presents, però ocupen una part menor del metratge. El fil principal és la bogeria de la guerra: les pors, la ignorància, els dubtes i el rebuig creixent davant un conflicte que els porta a qüestionar-se per què lluiten… i si la seva vida realment val aquest preu.

A Neu Silenciosa, aquesta mateixa mirada es trasllada al bàndol dels personatges jugadors, obligats a avançar per un territori glaçat on el veritable enemic no és només la Wehrmacht, sinó el cansament, la por constant de ser descoberts i la sensació d’estar atrapats en una operació que els supera. La missió, aparentment clara —rescatar un oficial i frenar una ofensiva—, es va esquerdant a mesura que emergeixen les ambigüitats morals, la possible traïció i la necessitat de decidir entre obeir ordres o salvar vides innocents. El front oriental hi apareix com un espai hostil i indiferent al patiment humà, on cada decisió té un cost emocional i on la supervivència pesa més que qualsevol consigna política. Com a la pel·lícula, Neu Silenciosa posa l’accent en el desgast interior dels protagonistes: el dubte, la culpa i la por esdevenen motors narratius que qüestionen el sentit de la missió i, en última instància, el sentit mateix de la guerra.

https://ramon-balcells.itch.io/neu-silenciosa

Operació neu silenciosa

Tingues cites, fes amics i xateja segons la personalitat. Uneix-te a la comunitat i troba ànimes afins segons els 16 tipus de personalitat, el zodíac i l'enneagrama.