Comunitat Ni

Realisme fluït

Els rius no ploren cases que cauen, ni negocien amb murs de cartró; quan els fonaments només s’autoaplaudeixen, l’aigua respon amb direcció. Que s’esquerdi el sostre si vol relat, que s’ensorri el marc sense tremolor; el llit no el troba qui més s’excusa, sinó qui flueix sense decoració.

Creixement

La venjança no és vèncer ningú, és créixer tant que ja no hi cap en el teu món. No triomf per odi, sinó plenitud per sentit. Qui et va fer mal no mereix ni ser metàfora. Construeix sense espectadors.

Posar límits en el món de les cites: una necessitat, no una ofensa

La vida, especialment en la seva dimensió social, és un aprenentatge constant. Al llarg d’aquest camí, he parlat moltes vegades de la importància de saber posar límits. Però avui vull centrar aquesta reflexió en un àmbit molt concret: els rituals de corteig, o si preferiu, el món de les cites. Ens... més informació

No ens manca responsabilitat, ens manca ser adults

Vivim temps tous. No perquè falti informació, ni perquè manquin paraules, sinó perquè s’ha fet tot el possible per evitar una sola cosa: ser adulta. Avui ningú falla. Avui ningú s’equivoca. Avui ningú fa mal. Avui tot s’explica. Arribo tard perquè tinc TDAH. No compleixo perquè estic en procés. Et... (modificat) més informació

No sóc escuma, sóc tempesta

No sóc escuma lleu d’un rierol, ni fulla dòcil seguint el sol. Sóc el pols viu que ordena el caos, L'eco d’un crit vestit de laos. Deixar fluir? No sé què vol dir. Com es camina sense decidir? Com es respira si tot ressona I l’univers dins meu detona? Jo no m’agenço amb el descontrol, Ni amb qui... més informació

Què apareix dins teu quan t’atures a observar?”

A vegades només cal un segon de pausa perquè apareguin coses que ni sabíem que encara hi eren. Pensaments, records, dubtes, respostes… Avui us proposo parlar d’això que surt quan deixem de córrer i simplement ens mirem per dins. Què us apareix a vosaltres?