Comunitat Seu

Posar límits en el món de les cites: una necessitat, no una ofensa

La vida, especialment en la seva dimensió social, és un aprenentatge constant. Al llarg d’aquest camí, he parlat moltes vegades de la importància de saber posar límits. Però avui vull centrar aquesta reflexió en un àmbit molt concret: els rituals de corteig, o si preferiu, el món de les cites. Ens... més informació

Exhalació d’un nom sagrat

Hi ha noms que no es pronuncien. Només es recorden en silenci. No era invent. Era invocació. Una paraula assignada per una veu tremolosa, que va gosar mirar on altres fugien. Aquella veu la va anomenar, i per això va existir. No com a disfressa, sinó com a ofrena. No com a fragment, sinó com a... més informació

Boira

Sempre dalt del seu castell. És un amor. La darrer voluntat de la meva dona, que tingués una gata. La va encertar de ple, tant la meva filla com un servidor, estem encantats amb ella.

❤️🥰

5 graus? que més dona si té el seu pijameta!!!❤️‍🩹🥰

Superar el dol: un camí que no es recorre sol

El dol no és un procés lineal ni té un calendari fix. Sol passar per diferents fases —xoc, negació, ràbia, tristesa profunda i, amb el temps, acceptació— però cadascú les viu a la seva manera i en el seu propi ritme. No hi ha una forma correcta de sentir, només la necessitat legítima de... més informació

Som lo que som o som lo que feim?

Avui amb sa meva sicologa li xerrava des pitencial desperdiciat de sa gent(jo es primer) i que avegdes un sesforça en sentir oposat a nes seu valor… i que avegdes un deixa de creurer si te valor res de lo que som o si té mes valor tot allo que feim (i que no feim) Opinions?