Funcions cognitives de l'ENFP

La intuïció extravertida ens atorga el do de la imaginació. Potencia la nostra visió de la vida i ens allibera de les nostres creences limitants i de les barreres que ens posem a nosaltres mateixos. Utilitza patrons i tendències per connectar amb la realitat tangible. La intuïció extravertida és sensible a la impressió i l'ambient, més que als detalls específics. Aquesta funció es desenvolupa aventurant-se en els misteris del món. Ens porta a fluir intuïtivament a través del corrent d'anticipació sobre allò que encara no s'ha descobert.

La funció cognitiva dominant és la base del nostre ego i consciència. També anomenada "heroi o heroïna", la funció dominant és el nostre procés mental més natural i preferit i la manera principal d'interactuar amb el món.

La intuïció extravertida (Ne) en la posició dominant atorga als ENFP el do de la imaginació. Els permet utilitzar patrons i tendències per connectar amb el món exterior. Centren les seves energies en explorar coses que encara no s'han desvelat. Els ENFP superen les barreres i les creences que els limiten amb l'ajuda de la seva funció dominant. Abracen diverses cultures i possibilitats sempre que els ajudin a créixer i aprendre.

El sentiment introvertit ens atorga el do del sentiment. Navega pels racons més profunds dels nostres pensaments i emocions. El sentiment introvertit flueix pels nostres valors i busca un sentit profund de la vida. Ens permet mantenir-nos dins de les nostres barreres i la nostra identitat davant de la pressió externa. Aquesta funció cognitiva intensa sent el dolor dels altres i li agrada ser el cavaller que salva els qui ho necessiten.

La funció cognitiva auxiliar, coneguda com a 'Mare' o 'Pare', ajuda a guiar la funció dominant en la percepció del món i és la que fem servir per consolar els altres.

El sentiment introvertit (Fi) en la posició auxiliar equilibra el Ne dominant amb el do del sentiment. Evita que els ENFP es desviïn en diverses direccions i els guia perquè se centrin en els seus valors i creences. A través d'aquesta funció, aconsegueixen escoltar-se a si mateixos, malgrat el clamor fort i dispers del món exterior. Fi els ajuda a ser autèntics i íntegres, i els dona el sentit del bo i el dolent. Utilitzen la seva funció auxiliar per prendre decisions. Els ENFP també tendeixen a consolar els altres i connectar amb les seves emocions a través de Fi.

El pensament extravertit ens atorga el do de l'eficiència. Utilitza el nostre raonament analític i l'objectivitat. El pensament extravertit es forja en la supremacia dels sistemes externs, el coneixement i l'ordre. El pensament extravertit s'adhereix als fets més que a les emocions fugaces. No troba el temps per fer petar la xerrada i se centra en qüestions purament importants. Potencia la nostra passió i entusiasme pel discurs informatiu per ampliar els nostres horitzons de saviesa i coneixement.

La funció cognitiva terciària és la que ens agrada utilitzar per relaxar-nos, calmar-nos i treure la pressió de les nostres funcions dominants i auxiliars que fem servir sovint. Coneguda com "El nen o l'alleujament", ens ajuda a fer un descans de la nostra vida i a jugar com si fóssim infants. És la funció que fem servir quan ens sentim naturals i acceptats.

El pensament extravertit (Te) en la posició terciària allibera el Ne dominant i el Fi auxiliar amb el do de l'eficiència. Fa que les vides dels ENFP siguin més fàcils de conduir i equilibrar tot i que són espontanis. L'organització i la gestió lògica de les prioritats alleugen la seva ansietat i els fa més tranquils i calmats. Els permet gestionar el seu temps i evitar quedar atrapats en un bucle de tendències imaginatives i introspectives. Als ENFP també els agrada estar amb persones que utilitzen Te perquè troben seguretat i consol en la seva existència.

L'observació introvertida ens atorga el do del detall. Recorda els detalls del passat per obtenir saviesa mentre viu el present. Recordem i revisitem els records i la informació adquirida mitjançant aquesta funció. Emmagatzema constantment dades sensorials per equilibrar els nostres punts de vista i les opinions actuals. L'observació introvertida ens ensenya a donar crèdit a fets provats i experiències, en lloc de als instints. Ens ajuda a evitar cometre els mateixos errors dues vegades.

La funció cognitiva inferior és la funció més feble i profunda del nostre ego i consciència. Amaguem aquesta part de nosaltres mateixos, avergonyits de la nostra incapacitat per gestionar-la amb eficàcia. A mesura que envellim i madurem, abracem i desenvolupem la nostra funció inferior, i ens proporciona una gran satisfacció arribar al cim del nostre creixement personal i el final del viatge de la nostra pròpia aventura.

L'observació introvertida (Si) en la posició inferior ocupa l'espai més petit de la ment dels ENFP. El seu desig d'aventures noves i espontànies fa que s'oblidin de les solucions existents i les necessitats bàsiques del seu cos, com ara menjar o prendre medicaments. Com que l'observació introvertida és la seva funció inferior, la rutina els pot avorrir, ja que els treu de la seva imaginativa Ne dominant. Els ENFP poden percebre les persones que utilitzen Si com a poc interessants, ja que se centren en dades i experiències del món real en lloc de nedar a través dels oceans interminables de possibilitats.

La intuïció introvertida ens atorga el do de la intuïció. El món de l'inconscient és el seu lloc de treball. És una funció de pensament projectat al futur que intuïtivament ho sap tot sense esforçar-se gaire. Ens permet experimentar l'emoció imprevisible dels moments "eureka" a través del nostre processament inconscient. La intuïció introvertida també ens permet veure més enllà del que es veu. Segueix a través d'un patró abstracte de com funciona el món i busca constantment resposta als perquès de la vida.

La funció d'oposició, també coneguda com la "Nèmesi", manifesta els nostres dubtes i paranoies i actua en oposició a la nostra funció dominant, qüestionant la manera com veu el món.

La intuïció introvertida (Ni) en la posició oposada preocupa les ments dels ENFP, ja que contradiu el seu Ne dominant. S'oposa a la seva capacitat de crear diverses alternatives per trobar solucions adequades i preveure'n els efectes i les implicacions. Els ENFP se senten frustrats i desestabilitzats en experimentar la seva funció Ni. El seu do de la intuïció activa els seus dubtes i paranoies quan es troba amb gent que fa servir Ni i els considera egoistes i poc col·laboradors. Quan utilitzen la funció oposada, poden començar a pensar coses com "per què ignoren les meves idees brillants?", "per què m'estan impedint explorar altres opcions possibles?" o "per què s'oposen deliberadament a tot el que suggereixo?". Es tornen obstinats quan pensen massa en els resultats negatius.

El sentiment extravertit ens atorga el do de l'empatia. Defensa el bé més que centrar-se en els desitjos individuals. Té un fort sentit d'integritat i ètica. A través d'aquesta funció ens posem en sintonia instintivament amb els valors morals i culturals per mantenir la pau i l'harmonia. El sentiment extravertit ens permet sentir pels altres encara que no ens trobem a la mateixa situació. Ens motiva a mantenir i nodrir les nostres connexions i relacions socials.

La funció crítica ens critica i menysprea a nosaltres mateixos o als altres i no té cap problema a humiliar i ridiculitzar per tal d'aconseguir el control.

L'observació extravertida (Fe) en la posició crítica ataca l'ego i infligeix vergonya i decepció. Critica la seva incapacitat per connectar amb aquells que els envolten, ja que prefereixen sintonitzar amb els seus valors i creences interiors. Els ENFP poden sentir-se desconnectats dels altres i no saber respondre a les seves necessitats. Tendeixen a sentir-se avergonyits i frustrats quan troben un grup en què no encaixen. Quan fan servir la funció crítica, els ENFP poden començar a tenir pensaments com ara "per què soc tan estrany?" o "soc massa egoista per pensar en els altres"

El pensament introvertit ens atorga el do de la lògica. Està formada per una interrelació de coneixements i patrons. El pensament introvertit conquereix la vida a través d'un marc intern construït per experiències pròpies. Ens porta a enllaçar lògicament tot el que vivim. El pensament introvertit es desenvolupa en la resolució racional de problemes. No hi ha lloc per a l'ambigüitat, ja que persegueix constantment l'aprenentatge i el creixement. Ens permet comprendre com funcionen les coses, des del més simple fins a les complexitats més profundes.

La funció tramposa és astuta, maliciosa i enganyosa, manipulant i atrapant la gent a les nostres trampes.

El pensament introvertit (Ti) en la posició del trampós irrita els ENFP amb el seu enfocament interior i lògic. Com que prefereixen el pensament extravertit en el processament d'informació, tendeixen a fer servir totes les seves energies en analitzar perquè una idea funcioni. Els ENFP es bloquegen en el procés d'anàlisi quan fan servir la funció del trampós i no aconsegueixen arribar a una conclusió lògica. En conseqüència, manipulen els qui fan servir Ti i ridiculitzen els seus pensaments per invalidar el seu punt de vista i la manera racional de resoldre els problemes. Desvien l'atenció de si mateixos i es burlen dels seus oponents per invertir i controlar la situació.

L'observació extravertida ens atorga el do dels sentits. La realitat tangible és el seu camp de batalla per defecte. L'observació extravertida conquereix la vida a través d'experiències sensorials, millorant els seus sentits i moviments corporals. Ens permet adherir-nos als estímuls del món físic. L'observació extravertida engega el coratge per aprofitar els moments mentre duren. Ens fa actuar de manera espontània, en lloc d'esperar a veure què passa.

La funció del dimoni és la nostra funció menys desenvolupada, profundament inconscient i allunyada del nostre ego. La nostra relació amb aquesta funció és tan tensa que tenim dificultats per relacionar-nos amb ella i sovint demonitzem les persones que la fan servir com a funció dominant.

L'observació extravertida (Se) en la posició del dimoni és la funció menys desenvolupada dels ENFP. Connectar amb els detalls sensorials de les seves vides els confon i esgota la seva Ne dominant. Prefereixen veure com podria ser el món, en lloc de com és actualment. Com que no utilitzen aquesta funció cada dia, lluiten obertament per comprometre's amb la viabilitat del món real. Acaben projectant energia negativa a aquells que utilitzen Se. S'enfaden per aferrar-se al present i els estímuls físics que els envolten. Concentrar-se en la realitat no és el seu fort, ja que viuen en el món de les impressions i les possibilitats.