Funcions cognitives dels ISTP

El pensament introvertit ens atorga el do de la lògica. Està formada per una interrelació de coneixements i patrons. El pensament introvertit conquereix la vida a través d'un marc intern construït per experiències pròpies. Ens porta a enllaçar lògicament tot el que vivim. El pensament introvertit es desenvolupa en la resolució racional de problemes. No hi ha lloc per a l'ambigüitat, ja que persegueix constantment l'aprenentatge i el creixement. Ens permet comprendre com funcionen les coses, des del més simple fins a les complexitats més profundes.

La funció cognitiva dominant és la base del nostre ego i consciència. També anomenada "heroi o heroïna", la funció dominant és el nostre procés mental més natural i preferit i la manera principal d'interactuar amb el món.

El pensament introvertit (Ti) en la posició dominant dota als ISTP amb el do de la lògica. Optimitza els seus pensaments i accions amb consistència lògica i racionalització més que emocions. El pensament introvertit dominant els ajuda a establir les seves prioritats tot i ser espontanis. Els ISTP troben les millors respostes i solucions pràctiques mitjançant la creativitat i la resolució directa dels problemes. Veuen la realitat tal com és i troben maneres de millorar-la. Aquestes persones solucionen els problemes de manera natural i tenen un vigor i una fascinació inigualables per saber com funcionen diverses coses per a una utilitat específica.

L'observació extravertida ens atorga el do dels sentits. La realitat tangible és el seu camp de batalla per defecte. L'observació extravertida conquereix la vida a través d'experiències sensorials, millorant els seus sentits i moviments corporals. Ens permet adherir-nos als estímuls del món físic. L'observació extravertida engega el coratge per aprofitar els moments mentre duren. Ens fa actuar de manera espontània, en lloc d'esperar a veure què passa.

La funció cognitiva auxiliar, coneguda com a 'Mare' o 'Pare', ajuda a guiar la funció dominant en la percepció del món i és la que fem servir per consolar els altres.

L'observació extravertida (Se) en la posició auxiliar equilibra el seu pensament introvertit dominant amb el do dels sentits a través de dades i experiències de la vida real. Permet als ISTP posar-se en contacte amb el seu entorn i ser espontanis amb les seves accions. La funció Se auxiliar els anima a submergir-se en el món real sense inhibicions, donant-los la reputació de ser molt pràctics i receptius en les crisis. Quan fan servir la funció de l'observació extravertida, poden fer-se preguntes com ara "quines experiències de la vida real m'han portat a aquesta situació?", "què puc fer en aquesta situació amb les eines que tinc?" o "què està passant al meu voltant que sigui rellevant?".

La intuïció introvertida ens atorga el do de la intuïció. El món de l'inconscient és el seu lloc de treball. És una funció de pensament projectat al futur que intuïtivament ho sap tot sense esforçar-se gaire. Ens permet experimentar l'emoció imprevisible dels moments "eureka" a través del nostre processament inconscient. La intuïció introvertida també ens permet veure més enllà del que es veu. Segueix a través d'un patró abstracte de com funciona el món i busca constantment resposta als perquès de la vida.

La funció cognitiva terciària és la que ens agrada utilitzar per relaxar-nos, calmar-nos i treure la pressió de les nostres funcions dominants i auxiliars que fem servir sovint. Coneguda com "El nen o l'alleujament", ens ajuda a fer un descans de la nostra vida i a jugar com si fóssim infants. És la funció que fem servir quan ens sentim naturals i acceptats.

La intuïció introvertida (Ni) en la posició terciària fa que els ISTP no es limitin a la lògica i la realitat pràctica amb el do de la intuïció. A través d'aquesta funció, poden mirar intuïtivament el futur, entendre tendències no escrites i considerar altres alternatives en lloc d'actuar immediatament. Gaudeixen buscant connexions potencials o simbòliques no visibles en el seu entorn. La intuïció introvertida es desfà de la càrrega d'estar sempre en moviment i crear alguna cosa del no-res. Permet que els ISTP tinguin una connexió divertida i juganera amb els seus pensaments interns i entenguin els patrons abstractes de la vida, fet que els pot fer bons jugadors de pòquer o escacs.

El sentiment extravertit ens atorga el do de l'empatia. Defensa el bé més que centrar-se en els desitjos individuals. Té un fort sentit d'integritat i ètica. A través d'aquesta funció ens posem en sintonia instintivament amb els valors morals i culturals per mantenir la pau i l'harmonia. El sentiment extravertit ens permet sentir pels altres encara que no ens trobem a la mateixa situació. Ens motiva a mantenir i nodrir les nostres connexions i relacions socials.

La funció cognitiva inferior és la funció més feble i profunda del nostre ego i consciència. Amaguem aquesta part de nosaltres mateixos, avergonyits de la nostra incapacitat per gestionar-la amb eficàcia. A mesura que envellim i madurem, abracem i desenvolupem la nostra funció inferior, i ens proporciona una gran satisfacció arribar al cim del nostre creixement personal i el final del viatge de la nostra pròpia aventura.

El sentiment extravertit (Fe) en la posició inferior ocupa l'espai més petit en la ment dels ISTP. Tenen problemes per mostrar empatia i mantenir connexions socials a causa del seu comportament impersonal i lògic. Tendeixen a ser tímids i acostumen a sentir-se incòmodes quan han d'interactuar, ja que Fe en posició inferior es troba davant de la seva funció més destacada, el pensament introvertit. Els ISTP poden sentir-se poc naturals quan amplien els seus límits per socialitzar amb els altres. Entendre les emocions humanes no és el seu fort, cosa que els irrita i els confon. Aquestes personalitats poden trobar més fàcil entendre els motors dels cotxes que connectar amb els sentiments dels altres.

El pensament extravertit ens atorga el do de l'eficiència. Utilitza el nostre raonament analític i l'objectivitat. El pensament extravertit es forja en la supremacia dels sistemes externs, el coneixement i l'ordre. El pensament extravertit s'adhereix als fets més que a les emocions fugaces. No troba el temps per fer petar la xerrada i se centra en qüestions purament importants. Potencia la nostra passió i entusiasme pel discurs informatiu per ampliar els nostres horitzons de saviesa i coneixement.

La funció d'oposició, també coneguda com la "Nèmesi", manifesta els nostres dubtes i paranoies i actua en oposició a la nostra funció dominant, qüestionant la manera com veu el món.

El pensament extravertit (Te) en la posició d'oposició frustra els ISTP individualistes, ja que contradiu el seu Ti dominant. Quan experimenten Te, tendeixen a ser obstinats i desafiadors a l'hora de seguir les normes i sistemes generals. Els ISTP tenen la seva manera pròpia de ser eficaços i eficients. Poden sentir-se atacats i confosos quan altres persones els imposen les seves maneres. En conseqüència, la seva funció d'oposició infon paranoia i dubte, i difamen els qui manifesten obertament les seves opinions i idees.

L'observació introvertida ens atorga el do del detall. Recorda els detalls del passat per obtenir saviesa mentre viu el present. Recordem i revisitem els records i la informació adquirida mitjançant aquesta funció. Emmagatzema constantment dades sensorials per equilibrar els nostres punts de vista i les opinions actuals. L'observació introvertida ens ensenya a donar crèdit a fets provats i experiències, en lloc de als instints. Ens ajuda a evitar cometre els mateixos errors dues vegades.

La funció crítica ens critica i menysprea a nosaltres mateixos o als altres i no té cap problema a humiliar i ridiculitzar per tal d'aconseguir el control.

L'observació introvertida (Si) en la posició crítica ataca l'ego amb remordiments sobre allò que s'hauria d'haver fet. Critica els ISTP per repetir els mateixos errors i no tenir en compte allò après al passat. Se senten avergonyits per no haver fet tot el possible en determinades circumstàncies, sobretot amb els detalls i les experiències passades que podrien haver recordat. L'observació introvertida en posició crítica menysprea els ISTP per ser impulsius i poc discrets. Quan fan servir aquesta funció poden acabar pensant coses com "com és possible que hagi gestionat tan malament una situació tan familiar?", "per què no està arreglat o en ordre?" o "surt del teu cap i fes front a la realitat".

La intuïció extravertida ens atorga el do de la imaginació. Potencia la nostra visió de la vida i ens allibera de les nostres creences limitants i de les barreres que ens posem a nosaltres mateixos. Utilitza patrons i tendències per connectar amb la realitat tangible. La intuïció extravertida és sensible a la impressió i l'ambient, més que als detalls específics. Aquesta funció es desenvolupa aventurant-se en els misteris del món. Ens porta a fluir intuïtivament a través del corrent d'anticipació sobre allò que encara no s'ha descobert.

La funció tramposa és astuta, maliciosa i enganyosa, manipulant i atrapant la gent a les nostres trampes.

La intuïció extravertida (Ne) en la posició del trampós molesta els ISTP amb el do de la imaginació. Prefereixen actuar tenint com a base dades del món real abans que considerar diverses possibilitats. Se senten aclaparats i ximples intentant fer una pluja d'idees o teoritzant amb els altres, ja que això no s'alinea amb la seva funció més prominent, el pensament introvertit. Quan es troben amb persones que utilitzen Ne, tendeixen a difamar les seves intencions i miraran d'atrapar-los en les seves pròpies alternatives només per aturar les seves "bajaneries".

El sentiment introvertit ens atorga el do del sentiment. Navega pels racons més profunds dels nostres pensaments i emocions. El sentiment introvertit flueix pels nostres valors i busca un sentit profund de la vida. Ens permet mantenir-nos dins de les nostres barreres i la nostra identitat davant de la pressió externa. Aquesta funció cognitiva intensa sent el dolor dels altres i li agrada ser el cavaller que salva els qui ho necessiten.

La funció del dimoni és la nostra funció menys desenvolupada, profundament inconscient i allunyada del nostre ego. La nostra relació amb aquesta funció és tan tensa que tenim dificultats per relacionar-nos amb ella i sovint demonitzem les persones que la fan servir com a funció dominant.

El sentiment introvertit (Fi) a la posició del dimoni és la funció menys desenvolupada dels ISTP. Mentre lluiten per relacionar-se amb els seus sentiments, es perden en la introspecció i es tornen crítics amb ells mateixos i amb el seu entorn. Per exemple, aquestes personalitats poden tornar-se apassionades a l'hora de lluitar per una determinada causa, però a mesura que s'apropen a la seva Fi, poden semblar egocèntriques i insensibles en lloc de ser genuïnament persuasives. Tendeixen a demonitzar els qui tenen un sentiment introvertit dominant i en sintonia amb les seves emocions interiors, ja que no li veuen el sentit segons la seva ment analítica. Els ISTP també poden exercir la seva funció del dimoni com a una manera de defensar-se avergonyint i assenyalant llacunes greus en la moralitat i el judici del seu oponent.