Funcions Cognitives del ISFP

El sentiment introvertit ens atorga el do del sentiment. Navega pels racons més profunds dels nostres pensaments i emocions. El sentiment introvertit flueix pels nostres valors i busca un sentit profund de la vida. Ens permet mantenir-nos dins de les nostres barreres i la nostra identitat davant de la pressió externa. Aquesta funció cognitiva intensa sent el dolor dels altres i li agrada ser el cavaller que salva els qui ho necessiten.

La funció cognitiva dominant és la base del nostre ego i consciència. També anomenada "heroi o heroïna", la funció dominant és el nostre procés mental més natural i preferit i la manera principal d'interactuar amb el món.

El sentiment introvertit (Fi) en la posició dominant dota als ISFP amb el do de la percepció. Naturalment, els sintonitza amb els seus pensaments, morals i principis interns. Ser autèntic és millor que adaptar-se a les tendències i expectatives socials. Malgrat ser introvertits, saben mantenir la seva posició en tot moment. La funció Fi els permet examinar-se a si mateixos i tenir en compte les situacions dels altres sense arribar a experimentar-les. Tendeixen a ser desinteressats sense fer judicis gràcies a la seva gran capacitat de veure el sofriment aliè.

L'observació extravertida ens atorga el do dels sentits. La realitat tangible és el seu camp de batalla per defecte. L'observació extravertida conquereix la vida a través d'experiències sensorials, millorant els seus sentits i moviments corporals. Ens permet adherir-nos als estímuls del món físic. L'observació extravertida engega el coratge per aprofitar els moments mentre duren. Ens fa actuar de manera espontània, en lloc d'esperar a veure què passa.

La funció cognitiva auxiliar, coneguda com a 'Mare' o 'Pare', ajuda a guiar la funció dominant en la percepció del món i és la que fem servir per consolar els altres.

L'observació extravertida (Se) en la posició auxiliar equilibra la seva Fi dominant amb el do dels sentits en adherir-se a les dades i experiències del món real. Aquesta funció els dota d'espontaneïtat i sensibilitat pel món que els envolta. La Se auxiliar els anima a viure en l'ara i submergir-se en el món sense inhibicions. Tot i ser introvertits, els ISFP connecten i conforten els altres absorbint els estímuls i actuant ràpidament a les situacions. També s'asseguren de mantenir-se a la realitat a l'hora de donar les seves opinions i judicis. Quan fan servir la funció de l'observació extravertida poden fer-se preguntes com ara "quines experiències de la vida real m'han conduït a aquesta situació?" o "què puc fer amb el tema que està en curs actualment?".

La intuïció introvertida ens atorga el do de la intuïció. El món de l'inconscient és el seu lloc de treball. És una funció de pensament projectat al futur que intuïtivament ho sap tot sense esforçar-se gaire. Ens permet experimentar l'emoció imprevisible dels moments "eureka" a través del nostre processament inconscient. La intuïció introvertida també ens permet veure més enllà del que es veu. Segueix a través d'un patró abstracte de com funciona el món i busca constantment resposta als perquès de la vida.

La funció cognitiva terciària és la que ens agrada utilitzar per relaxar-nos, calmar-nos i treure la pressió de les nostres funcions dominants i auxiliars que fem servir sovint. Coneguda com "El nen o l'alleujament", ens ajuda a fer un descans de la nostra vida i a jugar com si fóssim infants. És la funció que fem servir quan ens sentim naturals i acceptats.

La intuïció introvertida (Ni) en la posició terciària relaxa el Fi i Se amb el do de la intuïció. Es desfà de la càrrega autoimposada de ser sempre optimistes i valents. Es prenen el temps necessari per mirar al futur, entendre les tendències no escrites, i intuïtivament considerar altres alternatives en lloc de ser rígids i impulsius. A través d'aquesta funció, els ISFP es diverteixen descodificant el simbolisme juganer i els patrons abstractes de la vida. Els fa gaudir buscant connexions potencials o figuratives no vistes en el seu entorn, com en el seu art. Aquestes personalitats també poden gaudir d'un pensament estratègic a llarg termini a través de les seves misterioses captacions i somnis simbòlics.

El pensament extravertit ens atorga el do de l'eficiència. Utilitza el nostre raonament analític i l'objectivitat. El pensament extravertit es forja en la supremacia dels sistemes externs, el coneixement i l'ordre. El pensament extravertit s'adhereix als fets més que a les emocions fugaces. No troba el temps per fer petar la xerrada i se centra en qüestions purament importants. Potencia la nostra passió i entusiasme pel discurs informatiu per ampliar els nostres horitzons de saviesa i coneixement.

La funció cognitiva inferior és la funció més feble i profunda del nostre ego i consciència. Amaguem aquesta part de nosaltres mateixos, avergonyits de la nostra incapacitat per gestionar-la amb eficàcia. A mesura que envellim i madurem, abracem i desenvolupem la nostra funció inferior, i ens proporciona una gran satisfacció arribar al cim del nostre creixement personal i el final del viatge de la nostra pròpia aventura.

El pensament extravertit (Te) en la posició inferior és la menor preocupació dels ISFP. Preferirien alinear les seves vides amb els seus valors més que fer-los eficients i estructurats. Planificar el dia els sembla avorrit i poc interessant. Quan intenten seguir un ordre lògic a l'hora de fer les coses, poden acabar decebuts i avergonyits per la seva incapacitat per fer-ho. Els ISFP també poden tendir a projectar la seva frustració en les persones que utilitzen obertament el pensament extravertit, ja que les veu massa rígides.

El sentiment extravertit ens atorga el do de l'empatia. Defensa el bé més que centrar-se en els desitjos individuals. Té un fort sentit d'integritat i ètica. A través d'aquesta funció ens posem en sintonia instintivament amb els valors morals i culturals per mantenir la pau i l'harmonia. El sentiment extravertit ens permet sentir pels altres encara que no ens trobem a la mateixa situació. Ens motiva a mantenir i nodrir les nostres connexions i relacions socials.

La funció d'oposició, també coneguda com la "Nèmesi", manifesta els nostres dubtes i paranoies i actua en oposició a la nostra funció dominant, qüestionant la manera com veu el món.

El sentiment extravertit (Fe) en la posició d'oposició frustra els ISFP introspectius, ja que contradiu el seu Fi dominant. Se senten confusos i esgotats intentant estar a l'altura de les expectatives de tothom. Intentar estar d'acord i estar en harmonia amb els altres drena el seu interior ja que se senten enganyats i incongruents. El Fe supera la seva naturalesa i els porta a fixar límits obstinats. Infligeix paranoia i dubte sobre les intencions reals i els motius dels qui els envolten. Els ISFP poden començar a pensar massa si se'ls està menyspreant i soscavant.

L'observació introvertida ens atorga el do del detall. Recorda els detalls del passat per obtenir saviesa mentre viu el present. Recordem i revisitem els records i la informació adquirida mitjançant aquesta funció. Emmagatzema constantment dades sensorials per equilibrar els nostres punts de vista i les opinions actuals. L'observació introvertida ens ensenya a donar crèdit a fets provats i experiències, en lloc de als instints. Ens ajuda a evitar cometre els mateixos errors dues vegades.

La funció crítica ens critica i menysprea a nosaltres mateixos o als altres i no té cap problema a humiliar i ridiculitzar per tal d'aconseguir el control.

L'observació introvertida (Si) en la posició crítica ataca l'ego amb remordiments sobre allò que s'hauria d'haver fet. Critica els ISFP per repetir els mateixos errors i no tenir en compte allò après al passat. Se senten avergonyits per no haver fet tot el possible en determinades circumstàncies, sobretot amb els detalls i les experiències passades que podrien haver recordat. L'observació introvertida en posició crítica menysprea els ISFP per la falta de discreció. Quan fan servir aquesta funció poden acabar pensant coses com "com és possible que hagi gestionat tan malament una situació tan familiar?", "per què no està arreglat o en ordre?" o "surt del teu cap i fes front a la realitat".

La intuïció extravertida ens atorga el do de la imaginació. Potencia la nostra visió de la vida i ens allibera de les nostres creences limitants i de les barreres que ens posem a nosaltres mateixos. Utilitza patrons i tendències per connectar amb la realitat tangible. La intuïció extravertida és sensible a la impressió i l'ambient, més que als detalls específics. Aquesta funció es desenvolupa aventurant-se en els misteris del món. Ens porta a fluir intuïtivament a través del corrent d'anticipació sobre allò que encara no s'ha descobert.

La funció tramposa és astuta, maliciosa i enganyosa, manipulant i atrapant la gent a les nostres trampes.

La intuïció extravertida (Ne) en la posició del trampós molesta els ISFP amb massa imaginació abstracta i conceptual. Prefereixen actuar tenint com a base dades del món real abans que considerar diverses possibilitats. Se senten aclaparats i ximples intentant fer una pluja d'idees o teoritzant amb els altres. Quan es troben amb persones que utilitzen Ne, tendeixen a manipular-los i miraran d'atrapar-los en les seves pròpies alternatives només per aturar les seves "bajaneries".

El pensament introvertit ens atorga el do de la lògica. Està formada per una interrelació de coneixements i patrons. El pensament introvertit conquereix la vida a través d'un marc intern construït per experiències pròpies. Ens porta a enllaçar lògicament tot el que vivim. El pensament introvertit es desenvolupa en la resolució racional de problemes. No hi ha lloc per a l'ambigüitat, ja que persegueix constantment l'aprenentatge i el creixement. Ens permet comprendre com funcionen les coses, des del més simple fins a les complexitats més profundes.

La funció del dimoni és la nostra funció menys desenvolupada, profundament inconscient i allunyada del nostre ego. La nostra relació amb aquesta funció és tan tensa que tenim dificultats per relacionar-nos amb ella i sovint demonitzem les persones que la fan servir com a funció dominant.

El pensament introvertit (Ti) en la posició del dimoni és la funció menys desenvolupada dels ISFP. Estan obsessionats per les seves inconsistències lògiques i troben defectes en les seves creences i principis. Conscients i connectats amb els seus valors, acaben odiant-se per no ser el que diuen que són. Aquestes personalitats es poden confondre i topar amb les pròpies definicions i sentir-se vulnerables en el moment en què se n'adonen. Els ISFP poden projectar les seves frustracions als qui fan servir el Ti dominant assenyalant els seus errors lògics en els arguments.