Funcions Cognitives dels ESFP

L'observació extravertida ens atorga el do dels sentits. La realitat tangible és el seu camp de batalla per defecte. L'observació extravertida conquereix la vida a través d'experiències sensorials, millorant els seus sentits i moviments corporals. Ens permet adherir-nos als estímuls del món físic. L'observació extravertida engega el coratge per aprofitar els moments mentre duren. Ens fa actuar de manera espontània, en lloc d'esperar a veure què passa.

La funció cognitiva dominant és la base del nostre ego i consciència. També anomenada "heroi o heroïna", la funció dominant és el nostre procés mental més natural i preferit i la manera principal d'interactuar amb el món.

L'observació extravertida (Se) en la posició dominant atorga als ESFP el do dels sentits. Els permet gaudir de la vida sense inhibicions. Flueixen a través de les seves experiències sensorials en submergir-se al món real. Els ESFP tendeixen a ser inquiets i a buscar constantment aventures. Responen ràpidament a les diverses situacions, ja que estan en sintonia amb els seus cinc sentits i l'ambient que els envolta.

El sentiment introvertit ens atorga el do del sentiment. Navega pels racons més profunds dels nostres pensaments i emocions. El sentiment introvertit flueix pels nostres valors i busca un sentit profund de la vida. Ens permet mantenir-nos dins de les nostres barreres i la nostra identitat davant de la pressió externa. Aquesta funció cognitiva intensa sent el dolor dels altres i li agrada ser el cavaller que salva els qui ho necessiten.

La funció cognitiva auxiliar, coneguda com a 'Mare' o 'Pare', ajuda a guiar la funció dominant en la percepció del món i és la que fem servir per consolar els altres.

El sentiment introvertit (Fi) en la posició auxiliar equilibra el Se dominant amb el do del sentiment. Evita que els ESFP es desviïn en diverses direccions i els guia perquè se centrin en els seus valors i creences. A través d'aquesta funció, aconsegueixen escoltar-se a si mateixos, malgrat el clamor fort i dispers del món exterior. Fi els ajuda a ser autèntics i íntegres, i els dona el sentit del bo i el dolent. Utilitzen la seva funció auxiliar per prendre decisions. Els ESFP també tendeixen a consolar els altres i connectar amb les seves emocions a través de Fi.

El pensament extravertit ens atorga el do de l'eficiència. Utilitza el nostre raonament analític i l'objectivitat. El pensament extravertit es forja en la supremacia dels sistemes externs, el coneixement i l'ordre. El pensament extravertit s'adhereix als fets més que a les emocions fugaces. No troba el temps per fer petar la xerrada i se centra en qüestions purament importants. Potencia la nostra passió i entusiasme pel discurs informatiu per ampliar els nostres horitzons de saviesa i coneixement.

La funció cognitiva terciària és la que ens agrada utilitzar per relaxar-nos, calmar-nos i treure la pressió de les nostres funcions dominants i auxiliars que fem servir sovint. Coneguda com "El nen o l'alleujament", ens ajuda a fer un descans de la nostra vida i a jugar com si fóssim infants. És la funció que fem servir quan ens sentim naturals i acceptats.

El pensament extravertit (Te) en la posició terciària allibera el Se dominant i el Fi auxiliar amb el do de l'eficiència. Fa que les vides dels ESFP siguin més fàcils de gestionar i equilibrar tot i que són espontanis. L'organització i la gestió lògica de les prioritats alleugen la seva ansietat i els fa més tranquils i calmats. Els permet gestionar el seu temps i evitar quedar atrapats en un bucle de tendències impulsives i introspectives. Als ESFP també els agrada estar amb persones que utilitzen Te perquè troben seguretat i consol en la seva existència.

La intuïció introvertida ens atorga el do de la intuïció. El món de l'inconscient és el seu lloc de treball. És una funció de pensament projectat al futur que intuïtivament ho sap tot sense esforçar-se gaire. Ens permet experimentar l'emoció imprevisible dels moments "eureka" a través del nostre processament inconscient. La intuïció introvertida també ens permet veure més enllà del que es veu. Segueix a través d'un patró abstracte de com funciona el món i busca constantment resposta als perquès de la vida.

La funció cognitiva inferior és la funció més feble i profunda del nostre ego i consciència. Amaguem aquesta part de nosaltres mateixos, avergonyits de la nostra incapacitat per gestionar-la amb eficàcia. A mesura que envellim i madurem, abracem i desenvolupem la nostra funció inferior, i ens proporciona una gran satisfacció arribar al cim del nostre creixement personal i el final del viatge de la nostra pròpia aventura.

La intuïció introvertida (Ni) en la posició inferior ocupa l'espai més petit de la ment dels ESFP. Els costa utilitzar el seu do de la intuïció, perquè el senten com a poc realista. Els impedeix viure el moment i gaudir del dia sense fer càlculs o plans de futur. En conseqüència, el seu Ni inferior porta els ESFP a evitar compromisos a llarg termini que els poden fer perdre oportunitats immediates. Quan fan servir aquesta funció, poden començar a tenir dubtes, sentir-se confusos i preguntar-se "què passa si la meva situació canvia?" o "i si canvio d'opinió i em quedo atrapat en les promeses que he fet al passat?". Tendeixen a sentir-se inferiors en utilitzar el seu Ni, ja que simplement no se senten connectats a la seva naturalesa interior i abstracta.

L'observació introvertida ens atorga el do del detall. Recorda els detalls del passat per obtenir saviesa mentre viu el present. Recordem i revisitem els records i la informació adquirida mitjançant aquesta funció. Emmagatzema constantment dades sensorials per equilibrar els nostres punts de vista i les opinions actuals. L'observació introvertida ens ensenya a donar crèdit a fets provats i experiències, en lloc de als instints. Ens ajuda a evitar cometre els mateixos errors dues vegades.

La funció d'oposició, també coneguda com la "Nèmesi", manifesta els nostres dubtes i paranoies i actua en oposició a la nostra funció dominant, qüestionant la manera com veu el món.

L'observació introvertida (Si) en la posició oposada frustra els ESFP perquè ser detallistes contradiu la seva funció dominant Se. Se senten en conflicte amb la naturalesa retrospectiva del seu Si, ja que anhelen noves experiències. Aferrar-se al passat els impedeix viure les seves vides al màxim, ja que suposa massa cautela i limita les creences. També poden obsessionar-se amb els errors passats i quedar-se atrapats en l'ansietat de repetir-los si no paren prou atenció. Els ESFP poden convertir-se en paranoics amb les persones que utilitzen Si, perquè creuen sempre els volen fer la contra. Si pot fer que es facin preguntes com ara "per què donen tanta importància al passat?", "per què són tan detallistes?" o "es limiten les meves opcions aquí?".

El sentiment extravertit ens atorga el do de l'empatia. Defensa el bé més que centrar-se en els desitjos individuals. Té un fort sentit d'integritat i ètica. A través d'aquesta funció ens posem en sintonia instintivament amb els valors morals i culturals per mantenir la pau i l'harmonia. El sentiment extravertit ens permet sentir pels altres encara que no ens trobem a la mateixa situació. Ens motiva a mantenir i nodrir les nostres connexions i relacions socials.

La funció crítica ens critica i menysprea a nosaltres mateixos o als altres i no té cap problema a humiliar i ridiculitzar per tal d'aconseguir el control.

L'observació extravertida (Fe) en la posició crítica ataca l'ego i infligeix vergonya i decepció. Critica la seva incapacitat per connectar amb aquells que els envolten, ja que prefereixen sintonitzar amb els seus valors i creences interiors. Els ESFP poden sentir-se desconnectats dels altres i no saber respondre a les seves necessitats. Tendeixen a sentir-se avergonyits i frustrats quan troben un grup en què no encaixen. Quan fan servir la funció crítica, els ESFP poden començar a tenir pensaments com ara "per què soc tan estrany?" o "soc massa egoista per pensar en els altres"

El pensament introvertit ens atorga el do de la lògica. Està formada per una interrelació de coneixements i patrons. El pensament introvertit conquereix la vida a través d'un marc intern construït per experiències pròpies. Ens porta a enllaçar lògicament tot el que vivim. El pensament introvertit es desenvolupa en la resolució racional de problemes. No hi ha lloc per a l'ambigüitat, ja que persegueix constantment l'aprenentatge i el creixement. Ens permet comprendre com funcionen les coses, des del més simple fins a les complexitats més profundes.

La funció tramposa és astuta, maliciosa i enganyosa, manipulant i atrapant la gent a les nostres trampes.

El pensament introvertit (Ti) en la posició del trampós irrita els ESFP amb el seu enfocament interior i lògic. Com que prefereixen el pensament extravertit en el processament d'informació, tendeixen a fer servir totes les seves energies en analitzar perquè una idea funcioni. Els ESFP es bloquegen en el procés d'anàlisi quan fan servir la funció del trampós i no aconsegueixen arribar a una conclusió lògica. En conseqüència, poden manipular els qui fan servir Ti i ridiculitzen els seus pensaments per invalidar el seu punt de vista i la manera racional de resoldre els problemes. Desvien l'atenció de si mateixos i es burlen dels seus oponents per invertir i controlar la situació.

La intuïció extravertida ens atorga el do de la imaginació. Potencia la nostra visió de la vida i ens allibera de les nostres creences limitants i de les barreres que ens posem a nosaltres mateixos. Utilitza patrons i tendències per connectar amb la realitat tangible. La intuïció extravertida és sensible a la impressió i l'ambient, més que als detalls específics. Aquesta funció es desenvolupa aventurant-se en els misteris del món. Ens porta a fluir intuïtivament a través del corrent d'anticipació sobre allò que encara no s'ha descobert.

La funció del dimoni és la nostra funció menys desenvolupada, profundament inconscient i allunyada del nostre ego. La nostra relació amb aquesta funció és tan tensa que tenim dificultats per relacionar-nos amb ella i sovint demonitzem les persones que la fan servir com a funció dominant.

La intuïció extravertida (Ne) en la posició del dimoni és la funció menys desenvolupada dels ESFP. Com que els costa utilitzar el seu do de la imaginació, tendeixen a demonitzar els qui sí el fan servir. Difamen les intencions del seu oponent darrere del seu pensament esperançador i la seva imaginació i els veuen com a poc realistes i dispersos, una distracció innecessària per aconseguir el seu objectiu. Aquestes personalitats prefereixen viure en el món real abans que estar lligades a possibilitats inexistents. Quan els ESFP fan servir la funció del dimoni, poden caure en un bucle mental de pensaments destructius. En conseqüència, es queden atrapats en les seves pròpies teories de conspiració intentant entendre i connectar amb els patrons d'aquest món.